Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Nyíregyháza
Ciutat
Capital del megye de Szabolcs-Szatmár, Hongria.
Centre agrícola i nucli industrial teixits, alimentació, tabac
Mohács
Ciutat
Ciutat del megye de Baranya, Hongria, situada a la dreta del Danubi.
Port fluvial indústries de maquinària, mobles i plàstics Centre d’un grup ètnic de serbis i croats refugiats a Hongria, és coneguda per la victòria que els turcs hi obtingueren, el 1526, sobre l’exèrcit hongarès i que els féu amos de les ribes del Danubi per espai de 200 anys
Al-Minyā
Ciutat
Capital del mụhāfaẓa d’Al-Minyā, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, és un centre industrial indústries químiques sabó, alimentàries i tèxtils
Banhā
Ciutat
Capital del muḥāafaẓa de Al-Qalyūbīyah, al Baix Egipte, Egipte, situada al NW d’El Caire.
Kafr al-Šayḫ
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, Egipte, situada al delta central del Nil, en una fèrtil planúria uns 40 km al N de Tāntā.
Kafr al-Dawwār
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa de Beheira, Egipte, situada 20 km a l’E d’Alexandria.
Suez
Ciutat
Ciutat del NE d’Egipte, que constitueix un muḥāfaẓa independent.
Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat
Šubrā al-Hayma
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Qalyūbīya, Egipte, a l’aglomeració del Caire, a la vora dreta del Nil.
Antic mercat agrícola subministrador del Caire, és actualment centre industrial de filats de cotó, teixits, vidre industrial especial i ceràmica És situada a la terminal S del canal d’Ismailia, que enllaça el Nil amb el canal de Suez
Sopron
Ciutat
Ciutat del megye de Győr-Moson-Sopron, Hongria, prop de la frontera austríaca.
Antic centre de cultura, es convertí en una població industrial el 1920 tèxtils i maquinària Colònia romana Scarbantia al segle I, és coneguda des del 859 sota el seu nom germànic, i els seus habitants foren majoritàriament germànics fins al 1945-46 Conserva molts edificis medievals i renaixentistes