Resultats de la cerca

Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56

Ciutat nova, és un centre miner lignit i nucli industrial indústria química, del ciment i de la construcció Central tèrmica

Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari

És situada en una petita plana litoral vorejada de turons que en dificulten l’expansió urbana, i s’estén per l’estret que divideix el fjord , on hi ha les installacions portuàries El clima és marítim 1,6°C al gener i 14,4°C al juliol, amb precipitacions abundants 1900-2500 mm El centre de la ciutat ha conservat un aspecte medieval És un centre comercial, portuari i industrial indústria naval, electrometallúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis És també un centre d’ensenyament superior Universitat de Bergen, fundada el 1948 És unida per ferrocarril a Oslo i hi ha aeroport…

Ciutat portuària al Don, té sobretot indústria alimentària Conserva restes d’una fortalesa turca

Centre huller de la conca del Donbass, té una facultat de l’institut politècnic de Donec'ke i escola de mines Anomenada antigament Cist'akovo, el 1964 rebé el nom actual en record del comunista francès Maurice Thorez

Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu

Situada a la riba del riu Už, afluent del Tisza, hi ha indústries de la fusta, lleugeres i alimentàries Centre d’ensenyament superior, té teatre, museu i pinacoteca en un castell del s XV, restaurat Fundada als s VIII-IX, passà posteriorment a Hongria El 1919 passà a Txecoslovàquia i del 1945 al 1991, a l’URSS, juntament amb la Rutènia Carpàtica

Té indústries mecàniques, metallúrgiques, alimentàries i tèxtils Hi ha institut agrari

Centre industrial, té indústries d’adobs, tèxtils i construccions mecàniques