Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Vidin
Ciutat
Ciutat de la província de Mikhajlovgrad, Bulgària.
Centre artesanal i industrial Té port fluvial
Viana do Castelo
Ciutat
Capital del districte de Viana do Castelo, Portugal, a la regió de Minho.
Situada en una posició pintoresca a la riba dreta del Lima, prop de la desembocadura a l’Atlàntic, és un centre comercial, amb un important mercat pesquer Hi ha construcció naval, i és seu episcopal El nom fa referència al castell de São Thiogo o Castelho Velho s XVI, al N de la ciutat
Veliko Târnovo
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTBu_Veliko.jpg)
Panoràmica de Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
Varna
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTBu_Varna.jpg)
Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Figueira da Foz
Ciutat
Ciutat i port del districte de Coïmbra, Portugal.
És situat a la Beira Litoral, a la vora de l’estuari del Mondego És un centre pesquer i agrícola vi, oli, fruita i un nucli industrial vidre
Dimitrovgrad
Ciutat
Ciutat de Bulgària, a la vora del Marica.
Ciutat nova, és un centre miner lignit i nucli industrial indústria química, del ciment i de la construcció Central tèrmica
Covilhã
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Castelo Branco.
Situada a la Beira Baixa, al vessant sud-oriental de la Serra da Estrêla És un nucli industrial teixits, d’antiga tradició
Bergen
![](/sites/default/files/media/FOTO/Bergen.jpg)
Aspecte de la ciutat de Bergen, Noruega
© Anna Díez
Ciutat
Capital del fylke de Hordaland, Noruega, situada vora el Vågen Fjord.
És situada en una petita plana litoral vorejada de turons que en dificulten l’expansió urbana, i s’estén per l’estret que divideix el fjord , on hi ha les installacions portuàries El clima és marítim 1,6°C al gener i 14,4°C al juliol, amb precipitacions abundants 1900-2500 mm El centre de la ciutat ha conservat un aspecte medieval És un centre comercial, portuari i industrial indústria naval, electrometallúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis És també un centre d’ensenyament superior Universitat de Bergen, fundada el 1948 És unida per ferrocarril a Oslo i hi ha aeroport…
Tomar
Ciutat
Ciutat del districte de Santarém, a la regió històrica d’Estremadura, Portugal, situada a la riba del Zêzere.
Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório
Tolbukhin
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, a la Dobrudja, Bulgària.
Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu