Resultats de la cerca

Centre artesanal i industrial Té port fluvial

Situada en una posició pintoresca a la riba dreta del Lima, prop de la desembocadura a l’Atlàntic, és un centre comercial, amb un important mercat pesquer Hi ha construcció naval, i és seu episcopal El nom fa referència al castell de São Thiogo o Castelho Velho s XVI, al N de la ciutat

Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV

Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56

És situat a la Beira Litoral, a la vora de l’estuari del Mondego És un centre pesquer i agrícola vi, oli, fruita i un nucli industrial vidre

Ciutat nova, és un centre miner lignit i nucli industrial indústria química, del ciment i de la construcció Central tèrmica

Situada a la Beira Baixa, al vessant sud-oriental de la Serra da Estrêla És un nucli industrial teixits, d’antiga tradició

Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório

Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu