Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
Brno
Vista de la catedral de Sant Pere i Sant Pau, a Brno
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del kraj de Moràvia Meridional, a Moràvia, Txèquia, a la confluència dels rius Svratka i Svitava.
Dominada per la fortalesa de Špilberg, és situada en una conca terciària coberta de loess És un centre agrícola i comercial on la indústria tèxtil té tradició des del segle XVIII, i un nucli industrial indústries de maquinària, químiques, tèxtils, fàbrica d’armes, instruments musicals, amb diversos centres d’ensenyament superior Universitat JE Purkyné, Universitat d’agricultura, fundada el 1919, Universitat tècnica de Brno, fundada el 1899, Universitat de Veterinària, fundada el 1899 i, a més, conservatori de música És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport Entre els seus monuments…
Elbasan
Ciutat
Capital del rrethi homònim, Albània, a la regió d’Elbasan-Berat.
Situada al SE de la ciutat de Tirana és un nus de comunicacions Centre industrial indústria siderúrgica i alimentària, hi ha una refineria de petroli
Durrës
Ciutat
Capital del rrethi homònim, a Tirana-Durrës, Albània, situada al golf de Durrës, sobre la mar Adriàtica.
És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi Balša i Carles Tapia mort…
Krujë
Ciutat
Capital del rrethi de Krujë, Albània, a la regió de Tirana-Durrës.
Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694
Korçë
Ciutat
Capital del rrethi de Korçë, Albània.
És situada a 835 m d’altura, en un fèrtil altiplà ocupat antigament pel llac de Maliquit, ara dessecat i conreat És una de les principals àrees productores de blat del país Té cultius de bleda-rave, amb producció sucrera, indústria cervesera i producció de farines És un dels principals centres comercials del país
Kladno
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Centre miner carbó i siderúrgic, a la regió urbana de Praga, al NW de la ciutat Té indústries mecàniques i alimentàries
Liberec
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, Txèquia.
Fundada al segle XIII, es desenvolupà a partir del XIX, gràcies a la installació de la indústria tèxtil més important del país Cal destacar l’elaboració de cervesa També té fàbriques de porcellana, de pianos i d’autobusos Aeroport Església gòtica i castell renaixentista
Karviná
Ciutat
Ciutat del kraj
de Moràvia Septentrional, Txèquia.
Situada a l’E d’Ostrava, vora la frontera polonesa, és centre miner carbó i té indústries siderúrgiques i d’elaboració de cervesa Entre el 1938 i el 1945 pertangué a Polònia
Karlovy Vary

Vista de Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII