Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
Mazār-e Sharīf
Ciutat
Capital de la província de Balkh, Afganistan.
Situada al N del país, en una regió productora de cotó, cereals i fruita Extracció de petroli Escola islàmica de teologia
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
Bakú
Ciutat
Capital de l’Azerbaidjan, vora la mar Càspia, als contraforts orientals del Caucas.
Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans refineries, indústria…
Bāmīān
Ciutat
Capital de la província del mateix nom, a l’Afganistan.
Té aeroport Situada a la vall de Bāmīān, es troba entre l’Hindu Kush i la cadena del Kūh-e bābā, en comunicació directa amb totes les vies caravaneres d’Orient Té interès artístic pels centenars de capelles, amb decoració pintada i esculpida, excavades en un gran penya-segat al nord de la ciutat Els elements més significatius eren dues estàtues colossals de Buda, de 54 m i 36 m d’alçada, inspirades en prototipus del nord de l’Índia i expressió del budisme mahāyāna Dataven dels ss VII-VIII dC L’any 2001 el govern talibà afganès ordenà la destrucció d’aquestes estàtues El 2008,…
Kabul
Ciutat
Capital de l’Afganistan i de la regió Central.
L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X-XI Del 1505…
Jalālābād
Ciutat
Capital de la província de Nangarhār, Afganistan.
És un gran centre comercial Prop seu hi ha el jaciment arqueològic de Hadda
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt
Gyandzha
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, situada a les ribes del riu G’andžčaj, afluent del Kura.
Segon centre industrial i cultural del país, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Del 1935 al 1991 rebé el nom de Kirovabad