Resultats de la cerca
Es mostren 5082 resultats
Nassau
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vall del Lahn.
Conserva un castell del s XVII, del qual prengueren nom els comtes de Nassau
Nassau
El port esportiu de Nassau
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de les illes Bahames i port de la costa NE de l’illa de New Providence.
Important centre turístic, la ciutat és relativament petita, però el districte residencial s’estén al llarg de la costa Per avantatges d’ordre fiscal, s’ha convertit en un important centre internacional de negocis i finances, amb filials de grans companyies americanes, canadenques i britàniques Exporta sisal, esponges, cítrics, pinya americana i tomàquets L’illa Paradise, important centre d’esbargiment, enllaça amb Nassau mitjançant un pont de 460 m de llargada
Nāsik
Ciutat
Ciutat de l’estat de Mahārāshṭra, Índia.
Nucli industrial i centre comercial Ciutat sagrada de l’hinduisme, lloc de pelegrinatge i seu de molts santuaris, fou capital de la dinastia dels Āndhra s II aC-II dC
Narva
Ciutat
Ciutat d’Estònia, situada vora el riu homònim.
Fundada pels danesos 1223 i successivament germànica, russa i sueca, fou represa per Pere el Gran 1704 El 1918 formà part de la república d’Estònia La ciutat vella, amb edificis sobretot del segle XVII, fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial
Nardo
Ciutat
Ciutat de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia.
Centre agrícola Conserva la catedral, del s XIII, i alguns edificis amb l’estil barroc característic de la província de Lecce
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…
Nārāyanganj
Ciutat
Ciutat de la divisió administrativa de Dacca, Bangladesh, a les vores del riu Lakhya, on conflueix amb el Dhaleswari.
Principal port fluvial de Dacca, és connectat amb els majors ports interiors i amb Chittagong És un important centre comercial de la regió, mercat de cuirs i pells i també del jute Juntament amb Dacca forma la principal regió industrial de Bangladesh, amb indústria tèxtil del jute i del cotó També té tallers de reparació de vaixells i diverses manufactures Conserva la fortalesa de Bara Bhaiyas, del segle XVI i el temple de Lakshmi Narayan Vishnu, del qual la ciutat pren el nom
Narashino
Ciutat
Ciutat del ken de Chiba, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la costa NE de la badia de Tòquio.
Formada l’any 1951 per la fusió de Minomi, Maka, Tsudanuma i Okubo, no disposa de centre urbà pròpiament dit Anterior emplaçament d’una base militar, constitueix actualment una àrea suburbana residencial de Tòquio
Nara
Ciutat
Capital del ken homònim, a l’illa de Honshū, Japó.
Indústries tèxtils cotó i llana Fou capital del Japó del 710 al 784, període esplendorós en el camp de les arts, conegut amb el nom de Nara no jidai període Nara Centre antiquíssim d’arquitectura i d’escultura, cal destacar-ne els temples de Hōryūji i de Hokkiji segle VII i els edificis sagrats de Kofukuji, conjunt que permet de seguir l’evolució plàstica del segle IX al XIII amb una pagoda de cinc pisos, del 1411
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la…
