Resultats de la cerca
Es mostren 5082 resultats
Ostuni
Ciutat
Ciutat de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada sobre tres turons.
Antiga ciutat en romanen vestigis grecoromans, ressorgí al segle X, en època bizantina, com a seu episcopal La catedral 1470-95 té una façana d’estil gòtic tardà
Oderzo
Ciutat
Ciutat de la província de Treviso, al Vèneto, Itàlia.
Són notables la seva catedral, del segle X restaurada al segle XIV i retocada posteriorment, i les seves cases porticades, dels segles XV i XVI, típiques de la contrada
Korosten’
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Žytomyr, Ucraïna.
Ciutat antiga segle X, té maquinària per a la construcció de camions, fàbriques de porcellanes, indústries de la construcció i químiques Als afores hi ha extracció de granit
Rovigo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Centre del Polesine, és nus de comunicacions i mercat de grans, i també té alguna indústria Els seus carrers s’han desenvolupat, en cercle, a partir de les defenses, en pentàgon, de l’antic castell Bisbat catòlic Catedral del segle X, restaurada el 1696
Abbiategrasso
Ciutat
Ciutat de la Llombardia, a la província de Milà, Itàlia.
És centre d’una rica zona agrícola, a la dreta del canal de Bereguardo, no lluny del Ticino Té indústria derivada de les activitats agrícoles i ramaderes centrals lleteres També té indústria del vidre, tèxtil i fabricació de sabons Conserva un castell del segle X, reconstruït l’any 1382
Meknès
Ciutat
Capital de la província de Meknès, al Marroc central, al N de l’Atles central.
Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al segle X per la tribu zenāta dels Meknassa, al segle XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina
Lund
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial
Odense
Ciutat
Capital de l’hamt de Fiònia, a l’illa de Fiònia, Dinamarca.
Tercera ciutat del país i segon nucli industrial i centre comercial indústries alimentàries, metallúrgiques, mecàniques i tèxtils Port important, enllaça amb l’Odensefjord per un canal de 8,2 km Hi ha aeroport Té universitat, escoles especialitzades i museus Ciutat d’antiga tradició i seu episcopal des del segle X, el 1527 hi tingué lloc la sessió parlamentària que donà llibertat de culte als protestants Posseeix l’església gòtica més gran de Dinamarca Sankt Knuds Kirke, ~1100
Berbera
Ciutat
Ciutat de Somàlia, a la costa del Golf d’Aden, a la regió de Wolqooyi Galbeed.
Centre comercial plomes d’estruç, encens, mirra, pells, vori, ovelles, les seves fires —d’octubre a març—, molt concorregudes pels nòmades, fan augmentar considerablement la població L’àrea europea de la ciutat és vorejada per una d’indígena formada per cabanes Nus de comunicacions port, aeroport, carretera a Hargeysa Base aeronaval Fundada probablement pels Ptolemeus d’Egipte, fou possessió dels àrabs des del segle X El 1875 passà sota el domini egipci, i el 1884 sota el dels anglesos, com a capital de la Somàlia britànica Els italians l’ocuparen durant la Segona Guerra Mundial, del 1940 al…
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província