Resultats de la cerca
Es mostren 5082 resultats
Tunis
Ciutat
Capital de Tunísia i de la wilāya homònima.
És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta, reservat a…
Vevey
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa, a la riba nord-oriental del llac Léman.
Centre turístic i industrial Té indústria alimentària hi ha la seu de la casa Nestlé Ciutat d’origen romà, conserva l’església, romànica, de Saint Martin del segle XII i el castell neogòtic de Couvreu 1840-42
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el…
Fujinomiya
Ciutat
Ciutat del ken de Shizuoka, a l’illa de Honshū, Japó, situada al peu occidental del Fuji-San.
Desenvolupada entorn del santuari de Sengen, el més important del culte del Fuji-San des del segle IX, ha prosperat per la gran afluència de pelegrins i turistes Té també activitat industrial derivats lactis, pasta de paper i material fotogràfic
Muggia
Ciutat
Ciutat de la província de Trieste, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del segle XV, i a la part alta una església del segle IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana
Colofó
Ciutat
Antiga ciutat grega d’Àsia Menor, a Jònia, entre Esmirna i Efes i una mica apartada de la mar.
Cal situar entre els segles IX i VII aC el seu període de màxima importància Fou conquerida i saquejada pel rei Giges, de Lídia ~665 aC Hom ha pretès que fou la pàtria d’Homer
Catanzaro
Ciutat
Capital de la província homònima i de Calàbria, Itàlia.
Indústries alimentàries, químiques i tèxtils seda Balnearis Nus ferroviari i aeroport Fundada al segle IX pels bizantins, fou envaïda posteriorment pels sarraïns, els normands i els angevins Sota la dominació borbònica decaigué i no ressorgí fins al segle XVIII Tingué un paper molt important durant les guerres napoleòniques i el Risorgimento
Rostov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, anomenada també Rostov de Jaroslavl’ o Rostov la Gran, per distingir-la de la seva homònima del Don.
Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al segle IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del segle XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al segle XIII i amb notables frescs
Auch
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, Capital del departament del Gèrs, França.
Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat
Greenock
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Strathclyde, Escòcia.
És situada a la riba dreta del Firth of Clyde, al NW de Glasgow Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué base de les forces franceses lliures, i fou gairebé destruïda Amb l’activitat portuària s’hi desenvolupà una indústria important construccions navals, maquinària i indústria tèxtil de la llana, que el darrer terç del segle XX ha cedit el lloc als serveis i, especialment, al sector informàtic complex d’IBM El 1821 assolí 81 123 h Des d’aleshores, el declivi de la població ha estat lleu però constant