Resultats de la cerca
Es mostren 5082 resultats
Inowrocław
Ciutat
Ciutat del voivodat de Bydgoszcz, Polònia, al SE de la ciutat de Bydgoszcz.
Mercat agrícola i nucli industrial indústria química, mecànica és estació termal
Wrocław

Plaça del mercat, cor neuràlgic de Wrocław
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, a Silèsia, Polònia, situada vora l’Oder.
La mitjana de temperatura és de 9,3°C, i les precipitacions són d’uns 570 mm anuals És el centre comercial i industrial més important de Silèsia maquinària tèxtil, confecció, metallúrgia, indústria paperera, alimentària, química i del tabac, arts gràfiques i nus de comunicacions port fluvial, nus de ferrocarrils i carreteres Centre d’ensenyament superior Uniwersytet Wrocławski im Bolesława Bieruta, fundada el 1945 Entre els monuments de la ciutat cal remarcar la catedral de Sant Joan Baptista segles XIII-XIV, les esglésies gòtiques, com Santa Magdalena, amb portada romànica del segle XII, la…
Gliwice

Plaça de la vila i Ajuntament de Gliwice
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Ciutat del voivodat de Katowice, a l’Alta Silèsia, Polònia.
Té un port interior al canal de Gliwice, que, a través de l’Oder, enllaça la conca carbonífera de Silèsia amb la Bàltica Important centre industrial indústria siderúrgica, química i alimentària Des del 1532 formà part del regne de Bohèmia el 1742 passà a Prússia El 1945 fou incorporada a Polònia
Świdnica

Interior de l’església de la Pau de Świdnica
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Ciutat del voivodat de Wrocław, Polònia.
Centre artesanal i comercial molt actiu des de l’edat mitjana, actualment és una ciutat industrial
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’altitud.
S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…
Nemours
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França, situada a la vora del Loing.
Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del segle XVI i castell ducal, refet als segles XV i XVI
Saint-Malo

Aspecte de la fortificació de Saint-Malo
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament francès d’Ille i Vilaine, a l’entrada de la badia homònima.
Constitueix, amb Saint-Servan-sur-Mer i Paramé —poblacions que se li uniren el 1967—, un important port pesquer El volum que hi tenen les marees 13 m fou causa que hom hi construís la primera central del món que se’n serveix per a la producció d’electricitat Té drassanes i indústries conserveres Fou bisbat des del segle XII fins al 1970 Napoleó en feu una base naval Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, conserva, però, la catedral, el castell i el nucli fortificat antic
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
Ràfia
Ciutat
Nom donat pels grecs a l’antiga ciutat fronterera entre Palestina i Egipte (corresponent a l’actual Rafah), 30 km al SW de Gaza.
Fou escenari de la victòria de Sargon II d’Assíria sobre els egipcis i el rei Annó de Gaza 722 aC i de la derrota que infligí Ptolemeu IV Filopàtor a les tropes d’Antíoc III de Síria 217 aC
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del trànsit marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…