Resultats de la cerca

Situada a la confluència dels rius Ador i Niva, la ciutat és formada per tres nuclis enllaçats per ponts un que travessa el Niva i separa la gran Baiona, i un altre damunt l’Ador, entre la petita Baiona i el raval del Sant Esperit, suburbi industrial Conserva en gran part el recinte romà i el medieval, així com dues fortaleses, el Castell Vell i el Castell Nou També es conserva la ciutadella de Sant Esperit, obra de Vauban Aigua avall de l’Ador fins a la desembocadura, que és a 6 km, s’estenen els nuclis industrials metallúrgia, indústria química,…

El 23 d’octubre de 1940 hi fou celebrada l’entrevista de Hitler i Franco, on aquest defugí de participar en la Segona Guerra Mundial al costat de les potències de l’Eix

És situada a la vora del Nanming He, tributari del Iang-Tsé El fet d’ésser centre de vies de comunicació hi afavoreix el creixement industrial Hi ha una gran planta siderúrgica que subministra acers a la indústria local de fabricació de maquinària i eines Té jaciments de bauxita al N de la ciutat, la qual ha esdevingut darrerament un important centre de producció d’alumini Té indústria química productora d’adobs, fabricació de pneumàtics, productes tèxtils, vidre, paper i altres articles de consum És centre cultural, amb universitat

Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica parallela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre

Situada a la vora del riu Sungari, es comunica amb ciutats com Harbin i Ilan, com també amb els rius Amur i Wussuli Jiang Durant l’ocupació japonesa dels anys 1931-32 es convertí en centre administratiu del govern de Mansokuo i capital de la província de Sanjiang Posteriorment hi foren explotats els recursos de carbó de les mines properes Actualment és una ciutat industrial, amb construcció de maquinària per a l’agricultura i la mineria, adobs químics, plàstics, polpa de fusta i pasta de paper, amb una de les indústries papereres més grans de la Xina, i refineria sucrera

Tradicional centre miner, és el centre de producció i exportació d’estany de la Xina, potenciada amb la creació francesa del ferrocarril d’Hai Phong Vietnam a Kunming Yunnan A més de l’estany produeix també plom El carbó per al refinatge procedeix de Kaiyuan, al N, a la mateixa línia ferroviària Hi ha indústries metallúrgiques, de maquinària i química

Situada a la costa septentrional de la península de Shandong, és un nucli comercial, industrial filats de seda i turístic El seu port es dedica a la pesca i a l’exportació de fruita

Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu

Centre industrial a l’est de Taiyuan, destaca per la indústria siderúrgica