Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Saint-Quentin
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França, a la riba del Somme i el canal de Saint-Quentin.
Indústries tèxtils, del cautxú, construccions mecàniques i elèctriques És important la collegiata, gòtica segles XIII-XIV, destruïda en part a la Primera Guerra Mundial També és d’estil gòtic l’ajuntament, començat al segle XIV i acabat al XVI, la façana del qual, adornada amb curioses escultures, és formada per una galeria acabada en una balustrada És interessant el Musée Lécuyer El 10 d’agost de 1557 hi tingué lloc la batalla de Saint-Quentin
Saint-Germain-en-Laye
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França.
Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el pavelló anomenat d’Enric IV L’…
Aigüesmortes
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el canal navegable que la uneix a la costa del golf d’Aigüesmortes.
La seva situació, vora les buferes i els aiguamolls de la Petita Camarga, permet l’aprofitament saliner Fou fundada per Lluís IX de França, el qual concedí franquícies per a estimular el seu creixement i s’hi embarcà el 1248 i el 1270 cap a l’Orient L’any 1269 hi recalà Jaume I en renunciar a la seva croada a Terra Santa Se'n conserva el gran recinte emmurallat s XIII, de forma rectangular amb torres rodones i quadrades, que encercla la ciutat antiga fou començat per Lluís IX i acabat pel seu fill Felip l’Ardit També fou obra de Lluís IX la torre rodona de Constança, arran de…
Saint-Denis
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França.
Centre industrial important del canal de Saint-Denis, pocs quilòmetres al nord de París Centre d’ensenyament superior Université de Paris VIII-Vincennes à Saint-Denis, fundada el 1969 Fou famosa la seva abadia reial i l’església fundada per Dagobert vers el 630, que des de Lluís IX el Sant esdevingué panteó dels reis de França Malgrat que fou saquejada durant la Revolució Francesa, conserva encara moltes tombes reials, entre les quals es destaquen les d’època renaixentista L’edifici actual, un dels més antics i de més interès del gòtic francès, fou iniciat el 1137 sota la…
Guastalla
Ciutat
Ciutat de l’Emília-Romanya, Itàlia, a la província de Reggio de l’Emília.
Situada a la confluència del torrent Crostolo amb el Po, és un mercat agrícola i ramader És seu episcopal Adscrit a Reggio de l’Emília 781-864 i, després de diversos canvis, a Parma 1304-47 i 1402-06 i Milà 1347-1402 fou independent fins el 1428 erigida en comtat —i posteriorment 1621 en ducat—, el 1539 fou adquirida per Ferran Gonzaga mort el 1557, virrei de Sicília i governador de Milà 1546 El 1746 passà a Àustria unida al ducat de Màntua i el 1748 als ducs de Parma El 1816 passà a Maria Lluïsa d’Àustria i el 1848 al duc de Mòdena, Francesc IV El 1861 fou annexada al Piemont Cal destacar-ne…
Numància

Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El vell Istanbul…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de…
Parma
L’església de San Giovanni Evangelista (ss XV-XVI) de Parma
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada al centre de la plana emiliana entre els últims estreps dels Apenins i el Po, la ciutat s’aixeca a banda i banda del torrent homònim prop de la confluència amb el riu Baganza, la part més desenvolupada, a la dreta del riu, és coneguda amb el nom de Parma Nova Centre comercial, cultural i d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada el 1064 Indústries químiques, de rellotges i blanqueria De probable origen etrusc, passà al domini successiu de Roma 183 aC, Bizanci s VI, dels llombards 569 i dels francs s VIII i IX Governada pel bisbe parmesà, al s XIII passà a ésser-ho per la…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d'Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…