Resultats de la cerca

Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof Empèdocles,…

Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a…

Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…

Centre agrícola productor d’ametlles, té també extracció de sofre Prop de la ciutat hi ha el volcà de fang del Maccaiube

Té refineries de sofre Fou un important centre comercial a l’edat mitjana Saquejada pels turcs 1553, fou reconstruïda per Felip IV de Castella

Hi ha conreus de vinya i de cereals Té mines de sofre, on treballa la major part de la població activa de la ciutat

Esmentada des del temps de Jaume II de Catalunya-Aragó, portà, del 1654 al 1812, amb els Pignatelli, el títol comtal

És centre comercial agrícola cereals, ametlles i olives Fàbriques de ciment i sabó

Centre d’estiueig Té refineries de sofre i el seu port és actiu en l’exportació de sofre i guix

Fou erigida el 1637, sobre un traçat en quadrícula, pel príncep de Lampedusa