Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Cervia
Ciutat
Ciutat de l’Emília-Romanya, Itàlia, a la província de Ravenna.
Port i estació turística balnearis a l’Adriàtica
Enghien-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, dins l’àrea suburbana del nord de París.
Hi ha balnearis d’aigües termals sulfuroses Té construccions mecàniques, indústria farmacèutica i mobles
Tuapse
Ciutat
Ciutat del kraj de Krasnodar, Rússia, a la mar Negra.
Hi ha drassanes, construccions mecàniques, refineries de petroli i indústria alimentària És també zona de balnearis
Teodosija
Ciutat
Ciutat de Crimea, a Ucraïna.
Ciutat portuària a la mar Negra, és rica en aigües i fangs medicinals Té una bona xarxa de balnearis i hospitals
Chiavari
Ciutat
Ciutat de la província de Gènova, a la Ligúria, Itàlia, situada al golf de Rapallo.
Situada en una fèrtil plana, és un centre turístic balnearis i port de pesca Té manufactures càrniques i de seda i fabricació de mobles
Lipeck
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues bandes del riu Voronež Fàbriques siderúrgiques, de tractors, tubs, màquines eines, de ciment, motors d’engegada, radiadors Balnearis Fundada el 1703
Slov’ans’k
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Donec’k, Ucraïna, situada a la vora del Kaz’onnyj Torec, afluent del Don.
Hi ha jaciments de sal i indústries de producció de soda Té escoles tècniques Prop de la ciutat hi ha balnearis per a banys de fang
Helsingør
Ciutat
Ciutat de l’illa de Sjaelland, Dinamarca.
Port industrial i comercial al N de Sjaelland, té nombrosos balnearis, que en fan un centre turístic important Es comunica amb Hälsingborg Suècia amb ferry-boat
Bila Cerkva
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kíev, Ucraïna.
Situada a les vores del riu Ros’, a la conca del Dnièper, és un centre industrial i cultural important fàbriques de maquinària, de pneumàtics, de mobles, molins de farina Té un institut d’agricultura i una escola de medicina També hi ha balnearis
Catanzaro
Ciutat
Capital de la província homònima i de Calàbria, Itàlia.
Indústries alimentàries, químiques i tèxtils seda Balnearis Nus ferroviari i aeroport Fundada al s IX pels bizantins, fou envaïda posteriorment pels sarraïns, els normands i els angevins Sota la dominació borbònica decaigué i no ressorgí fins al s XVIII Tingué un paper molt important durant les guerres napoleòniques i el Risorgimento