Resultats de la cerca

Indústria metallúrgica i rellotgera, treball de la fusta i indústries tèxtils, de tradició secular Fou centre del comtat de Montbéliard, formà part del regne de Borgonya i el 1397 passà a la casa de Württemberg El territori, conegut com a país de Montbéliard, passà definitivament a la corona francesa el 1801

És un nucli industrial tabac, ciment, serradores, tèxtils i comercial i un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Malawi, fundada el 1964 El 1956 s’uniren les ciutats de Blantyre i Limbe Blantyre-Limbe i l’any 1966 fou adoptat definitivament el nom de Blantyre

És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV

Junt amb Kensington i Chelsea, constitueix un dels 32 districtes del Gran Londres S'estén al llarg de la vora esquerra del Tàmesi Ha estat tradicionalment un lloc de residència d’artistes i escriptors El 1743 hi fou establerta una manufactura de porcellana, els productes de la qual, influïts per Meissen i Sèvres, adquiriren un gran renom porcellana de Chelsea el 1770 fou traslladada a Derby, i fou tancada definitivament el 1784

Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia

Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta

Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…

Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk

Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694