Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
Murano

Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…
Piombino
Ciutat
Ciutat de la província de Liorna, a la Toscana, Itàlia.
És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana
Aversa
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
És un centre agrícola cereals, fruites i industrial sabó, indústries químiques, alimentació, situat a la regió de la Terra de Lavoro Fou centre del comtat d’Aversa , la primera possessió dels normands a Itàlia, creat el 1030 pel comte Sergi IV de Nàpols, a favor del cavaller Rainulf Drengot El 1062 formà part del principat de Càpua El 1156, fou incorporat a la corona El 1445 Alfons el Magnànim atorgà el comtat d’Aversa a Nicolau de Pròixida, però fou venut pel seu fill Joan Francesc Aversa fou sovint residència dels Anjou
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans el 1282, pel…
Carcassona
Vista nocturna de l’antiga ciutat emmurallada de Carcassona
© E. Francès
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital del departament de l’Aude, França.
La geografia Situada sobre les dues vores de l’Aude , a la seva confluència amb el canal de Migjorn, a l’esquerra del riu, en una plana fèrtil, s’estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la Vila a la dreta, dalt un turó, hi ha el nucli originari la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars El Canal du Midi al seu pas per Carcassona JoMV És centre i mercat d’una regió agrícola vins, conserves de fruita i productes alimentaris les principals indústries són les tèxtils confecció, cuir sabates i cautxú És també un important centre turístic A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant…
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels…
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Boston
Ciutat
Ciutat dels EUA, capital de l’estat de Massachusetts, vora la desembocadura dels rius Charles i Mystic a l’Atlàntic.
El nucli inicial de la ciutat era situat en una península de la badia de Massachusetts i posteriorment s’estengué per altres penínsules, comunicades entre elles mitjançant túnels i ponts s’han format així els barris residencials de West End i Back Bay a l’oest, al mateix temps que s’han incorporat al nucli urbà diversos municipis adjacents Charlestown al nord, South Boston, al sud, East Boston al nord-est, Brighton, Dorchester, Hyde park, Roxbury i West Roxbury, a part les ciutats satèllits creades més al nord per a descongestionar els sectors d’indústria pesant, situades als entorns del port…