Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Scandicci
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia.
Estretament vinculada a Florència, ha experimentat modernament un gran creixement
Burton-upon-Trent
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat de Staffordshire, a la vora esquerra del riu Trent i canal Grand Trunk (47 930 h [1981]).
Hi és tradicional la fabricació de cervesa Modernament hi han estat installades també foneries i metallúrgia del ferro
Stockport
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de Manchester, a Anglaterra, Gran Bretanya, prop del Mersey i a 8 km de Manchester.
Pertany a la zona industrial del Lancashire, amb filatures de cotó i adoberies, bé que modernament hi han estat introduïdes les indústries mecànica, química i alimentària
Gap
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, capital del departament d’Alts Alps, França.
El seu emplaçament en una cruïlla de vies de comunicació l’ha convertida en un centre comercial i modernament en un nucli industrial, amb indústria alimentària, destilleries, ciment, objectes de ferro i de fusta i arts gràfiques
Latina
Ciutat
Capital de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Construïda modernament hom hi posà la primera pedra el 1932, amb el nom de Littoria que canvià el 1945, a una vintena de quilòmetres de la costa sobre la mar Tirrena, és un nucli industrial important indústria alimentària, d’electricitat, etc i centre agrícola i comercial
Kakogawa
Ciutat
Ciutat del ken d’Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la vall inferior del Kakogawa.
A la tradicional indústria d’adoberia i tèxtils de llana s’afegí modernament la siderometallúrgia, construcció de maquinària, filatures i indústria química La ciutat forma part de la zona industrial d’Harima Té una gran àrea residencial al nord en una zona de turons i l’aeroport de Befu al sud de l’àrea urbana
Asdod
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina, a la costa mediterrània, una de les que componien la pentàpolis filistea.
Poblada des del 2000 aC fins a l’època bizantina Durant l’època filistea era centre del culte del déu d’origen cananeu Dagon Fou successivament capital de província assíria i persa després del domini asmoneu fou atorgada a Salomé i a l’emperadriu Lívia Vora les seves ruïnes ha estat fundada modernament la ciutat israeliana d'Ashdod
Massa
Ciutat
Capital de la província de Massa-Carrara, a la Toscana, Itàlia.
És situada al peu dels Alps Apuans, a la vora del Frigido, a 5 km de la costa de la mar Tirrena El nucli primitiu, adossat a l’antic castell dels Malaspina, conserva l’aspecte medieval, que contrasta amb la ciutat nova, creada al s XVI sobre un pla urbanístic rectangular Hi és tradicional la indústria del marbre Modernament hom hi ha creat noves indústries mecàniques, químiques, de material refractari i de la construcció
Tarba
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital de la regió de Bigorra i del departament d’Alts Pirineus, França.
Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només algunes ruïnes…
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…