Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Moncalieri
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia.
Indústries d’explosius i farmacèutiques Conserva un castell del s XV, refet al s XVII
Nemours
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França, situada a la vora del Loing.
Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del s XVI i castell ducal, refet als s XV i XVI
Merate
Ciutat
Ciutat de la província de Lecco, a la Llombardia, Itàlia.
Indústries tèxtils Antic feu dels bisbes de Milà i, després, dels abats de San Dionigio, de Milà, té el palau Prinetti, refet al s XVIII
Cava de’Tirreni
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada en una àrea agrícola de poblament dispers.
Prop seu hi ha el monestir benedictí de La Trinità della Cava, fundat el 1011 Hi hagué especial devoció a la Mare de Déu de Montserrat L’actual edifici, refet el 1796, conserva el claustre gòtic
Piatra-Neamţ
Ciutat
Ciutat de Moldàvia, Romania, capital del judeţ de Neamţ, situada als peus dels Carpats orientals i a les ribes del Bistriţa.
Materials de construcció, indústries tèxtils i alimentàries El centre de la ciutat ha estat refet totalment, amb grans avingudes Conserva l’església s XV dedicada a sant Esteve el Gran, amb una torre campanar separada de l’edifici
Castellammare di Stabia
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al SE del golf de Nàpols.
Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou
Melfi
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, al peu del Vulture.
Centre agrícola i forestal, és també un centre turístic A causa dels terratrèmols, sovintejats, de l’antiga catedral del s XII només subsisteix el campanar i el castell normand refet el 1281 És seu episcopal Antiga capital dels normands de la Pulla s XI, mantingué una notable importància comercial mediterrània durant els s XII i XIII Possessió feudal al s XIV, fou tornada als Borbó a la fi del s XVIII És coneguda també per les Constitucions de Melfi del 1231, primer codi legal sistemàtic de l’Europa medieval
Trani
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Situada a la costa adriàtica, és un centre important d’exportació de vins i d’elaboració del marbre És seu arquebisbal Conserva l’antic nucli medieval, amb les muralles i diversos monuments Cal destacar-ne la catedral, romànica s XII, que és una basílica de tres naus i tres absis, amb transsepte i trifori La porta principal té relleus en bronze, d’estil bizantí, de Barisanus de Trani 1175-79 Prop de la catedral hi ha la petita basílica d’Ognissanti s XII, també de tres naus Hi ha també, vora la mar, un castell del s XIII, refet posteriorment
Teramo
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau…