Resultats de la cerca

Construccions mecàniques, aparells de precisió, indústria lleugera i alimentària Té dos teatres i dos museus Fundada vers el 1564, sota Ivan el Terrible, gaudí d’una gran prosperitat durant el regnat de Pere el Gran

Fou excavada els anys 1930-36 Era regida pel codi d’Ešnunna molt semblant al codi d'Hammurabi, les còpies del qual, trobades entre el 1945 i el 1947, daten del regnat de Daduša ~1800 aC l’original potser fou elaborat a l’època de Lipit-Ištar d’Isin 1934-24 aC

Centre agrícola i miner sulfur Prengué importància a partir del regnat de Frederic II 1296-1337, que hi residí sovint el 1307 fou iniciada la catedral, d’estil gòtic reformada al segle XVI, i en aquesta època fou bastida la torre hexagonal dita de Frederic II El palau Pollicarini, del segle XV, és també d’estil gòtic català

Situada prop del llac Topawera, fou deshabitada durant molt de temps, i els monuments que hi resten pertanyen al regnat de Parakamabahu I 1153-86 L’únic edifici sencer que hi figura és el santuari de Laukatilaka Vihara, de forma circular, envoltat d’un mur esculpit amb lleons, on es destaquen un gran Buda jacent i una sèrie de pintures al fresc

Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja

Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins

Mercat agrícola Ciutat santa de l’islam, juntament amb la Meca, canvià el seu nom antic Al-Yaṯrib per l’actual ‘Ciutat del Profeta’ quan Mahoma s’hi refugià, el 622 hègira Fou residència dels tres primers califes Durant la dominació otomana 1517-1916 depengué 1803-13 dels wahhabites, i hi tornà a dependre amb la conquesta d’ibn Sa'ūd 1924, després del regnat de Ḥusayn ibn ‘Alī Fou capital del regne d’Al-Ḥiǧāz La mesquita, que conté la tomba de Mahoma, fou bastida el 706 i refeta al s XIII, després d’un incendi

Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…

És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per…

L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou recuperada el…