Resultats de la cerca

És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX

És situada a la dreta del riu Dalke, afluent de l’Ems, prop del vessant occidental de la selva de Teutoburg És un nucli industrial maquinària, articles metàllics, mobles, conserves alimentàries, seda i cotó i un centre d’arts gràfiques

És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al segle…

Situada a la zona de terres baixes i càlides, cobertes de selva tropical, vora el golf de Mèxic, fou construïda vers el 500 i fou florent fins el 1200 Influïda per les cultures olmeca, tolteca i huaxteca, és famosa per la necròpolis, les nombroses construccions de l’acròpolis, amb els sis jocs de pilota i la piràmide dels nínxols construcció quadrangular i escalonada, decorada amb 365 fornícules

Situada a la Selva Negra, és un centre cultural i administratiu important Té indústria lleugera, electrotècnica i de rellotgeria La ciutat fou formada el 1972, amb la fusió de l’antiga Villingen i la més nova Schwenningen La part central, corresponent a Villingen, medieval, és encerclada de muralles, amb tres torres, i conserva diversos monuments religiosos i civils històrics L’ajuntament és del s XVI

Situada vora el riu Ambato de la conca del riu Marañón que, amb el clima temperat, permet conreus d’arbres fruiters als voltants de la ciutat que li donen la primacia al mercat nacional D’aquí parteix la millor via de penetració cap a la selva amazònica És característic el mercat indi La base de l’economia és la indústria tèxtil, cervesera, del cautxú, sucrera i de productes alimentaris El 1698 sofrí els efectes d’una forta erupció volcànica, i el 1949 fou destruïda per un terratrèmol

No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus

Situada al peu de la Selva de Göttingen i a l’oest d’aquesta, és emplaçada a la vora del curs superior del Leine i és travessada pel Leinekanal La universitat Georg-August-Universität zu Göttingen, fundada el 1737, fou en un altre temps la més freqüentada d’Alemanya La ciutat, situada a la part central de la important via comercial Hamburg-Basilea, ha tingut un cert desenvolupament comercial i industrial Té manufactures d’instruments òptics, científics i de precisió, amb plantes transferides de la RD Alemanya Fou capital del principat del mateix nom

S'estén al peu de la Selva de Turíngia, en una antiga via que unia Frankfurt de l’Oder amb Breslau És un nucli industrial, amb indústria mecànica i química, fàbriques de porcellana i foneries A l’edat mitjana fou possessió dels bisbes de Magúncia i es convertí en la capital del ducat de Saxònia-Gotha, i posteriorment, de Saxònia-Coburg-Gotha A partir del 1763 hi fou editat l' Almanach de Gotha , i el seu institut geogràfic, fundat per Justus Perthes 1785, posseí la collecció més completa de mapes i documents geogràfics de tot el món Conserva alguns monuments l’ajuntament 1574, la…

Capital de la indústria de bijuteria d’Alemanya, fabrica maquinària fina de rellotgeria, d’òptica i electrònica Té també fàbriques de paper i de cervesa Antic establiment romà, fou del 1535 al 1565 capital del marcgraviat de Baden-Durlach