Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Tars
Ciutat
Ciutat de l’il d’Içel, a Cilícia, Turquia, situada a les ribes del Tars (antic Kydnos).
Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~s XII aC, fou sotmesa per Salmanassar s IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos s III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al s VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173, que…
Cosenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola, amb indústries alimentàries i de fabricació de mobles Correspon a l’antiga Cosentia , capital del Bruci, sotmesa pels romans el 204 aC i dominada després, successivament, per bizantins, sarraïns i normands
Timişoara
Ciutat
Capital del judeţ de Timiş, al Banat, Romania, situada a la riba del canal Bega.
Indústries mecànica, química, tèxtil, alimentària, del tabac, Aeroport Centre comercial i cultural de la Romania occidental, té universitat i és bisbat ortodox i catòlic Sotmesa als turcs 1552-1716, el 1920 passà de la corona hongaresa a Romania Conserva, molt restaurat, el castell reial dels Hunyadi
Tegea
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Arcàdia, prop de l’Argòlida, fundada a l’època micènica del sincretisme de nou pobles.
Sotmesa a la supremacia espartana 473 i 470 aC, arribà a formar part de la lliga del Peloponès Contribuí a la fundació de Megalòpolis i de la lliga arcàdica Devastada el 229 aC, Escopes en reconstruí el famós temple a Atena Alea, destruït per un incendi l’any 395 aC
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
Tral·les
Ciutat
Antiga ciutat de la Cària, prop del riu Meandre (actual Menderes), corresponent a l’actual Aydin.
Fundada, segons la llegenda, per argius i tracis, fou sotmesa als perses segles VI-IV aC, als selèucides s III-II aC, al regne de Pèrgam —després de la pau d'Apamea 188 aC— i als romans 133 aC Reconstruïda per August després d’un terratrèmol 27, fou florentíssima Hi ha restes del teatre, l’estadi, el temple de Dionís, el gimnàs i nombroses escultures, actualment al museu de Constantinoble
Edirne
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Tràcia, Turquia, situada a la confluència del Marica i el Tundža.
Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia
Magnèsia
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites
Asti
Ciutat
Capital de la província d’Asti, al Piemont, Itàlia, vora el riu Tanaro.
Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575
Kazan’
Ciutat
Capital de la República dels Tàtars, Rússia.
Situada a la vora esquerra del Volga, a la desembocadura del Kazanka, és un port fluvial important i té indústria de construcció de màquines, metallúrgica i química La universitat fou fundada el 1804 Traslladada, al segle XIV, de més al NE, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingué la capital d’un kanat independent Del segle XVI, que fou sotmesa per Ivan el Terrible 1552, és la ciutat murallada, amb la torre piramidal de Sumbeki Són destacables també les esglésies de la Santa Icona, de Sant Cebrià i de Santa Justina, el monestir de la…