Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
silicoblast
Anatomia animal
Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.
Aquestes cèllules són amebòcits especialitzats i hom els anomena silicoblasts perquè secreten sílice Un silicoblast forma espícules hexactines o triaxones i les esponges portadores d’aquestes cèllules són agrupades en la classe de les hexactinèllides o hialosponges
vena
Anatomia animal
Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor circulació 2.
Les venes són formades per tres túniques la interna o endotelial, la mitjana i l’externa, compostes d’elements elàstics, conjuntius i musculars, menys desenvolupats que en les artèries A l’interior tenen replecs o vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang Les venes del cos poden ésser agrupades en tres sistemes el pulmonar, que duu la sang dels pulmons al cor, el de la vena porta, que condueix la sang del tub digestiu cap al fetge, i el general, que recull la sang de la resta de l’organisme i la duu també al cor
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma…