Resultats de la cerca
Es mostren 2994 resultats
Sant Pau
Barri
Colònia industrial
Barri i petita colònia industrial del municipi de Manresa (Bages), a migdia de la ciutat, a l’esquerra i aigüa avall del Cardener, a l’indret de l’antic priorat de Sant Pau de Manresa
.
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
barranc de Sant Joan de l’Escala
Barranc
Curs d’aigua intermitent del vessant septentrional de la serra de la Llena, dins el terme de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), que aflueix al riu de Set.
Sant Esteve de Balsareny
Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
Ròdope
Llogaret búlgar de Trigrad, situat a 1.240 m d’altura, al Ròdope occidental
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure
barranc de Riueno
Barranc
Curs d’aigua de la Ribagorça, dins el terme de Montanui, afluent, per la dreta, del riu de les Salenques.
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…