Resultats de la cerca

Forma part dels últims contraforts tibetans és limitada al sud per la vall del riu Bai He L’altitud màxima és de 1 560

Culminen al Gongga shan 7 556 m

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq

És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m

Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m

Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen

Muntanya sagrada, hi ha diversos temples budistes i taoistes

Dominen i delimiten la plana nord del Huang He És un massís antic, complex de falles i flexions, orientat en sentit SW-NE El seu extrem NE arriba fins a prop de Pequín