Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
bestiar boví

Bestiar boví
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Bestiar integrat per bous, vaques i vedells, i en general per qualsevol representant domèstic de la subfamília dels bovins; des del punt de vista de la ramaderia, és el bestiar més important.
S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…