Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma…