Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
agrupació de finques
Dret
Unió de dues o més finques inscrites per formar-ne una altra amb número diferent de les agrupades, sempre que es tracti de finques afrontades o, si són discontínues, formin una finca funcional
.
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma…