Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Funiu Shan
Serralada
Serralada de la Xina, al sheng de Henan.
Forma part dels últims contraforts tibetans és limitada al sud per la vall del riu Bai He L’altitud màxima és de 1 560
Daxue
Serralada
Muntanyes de la Xina que s’estenen de NW a SE al sheng de Sichuan, a l’oest de Chengdu.
Culminen al Gongga shan 7 556 m
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Alps de Kitzbühel
Serralada
Conjunt muntanyós d’Àustria que s’aixeca sobre la vall de Salzach, al N dels Tauern, des del Zillertal.
Karawanken
El castell de Bled a l'hivern amb la serralada de Karawanken al darrera
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
els Alps
Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…