Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Žoṇgar Alatauj
Serralada
Serralada de l’oblast’ de Taldy-Kurgan (Kazakhstan), a la frontera amb la Xina.
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Tanglha
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia centromeridional, a la regió W de la Xina.
Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen
Taihang Shan
Serralada
Muntanyes del NE de la Xina, entre els sheng de Shanxi, Hebei i Henan.
Dominen i delimiten la plana nord del Huang He És un massís antic, complex de falles i flexions, orientat en sentit SW-NE El seu extrem NE arriba fins a prop de Pequín
serralada de Portaceli
Serralada
Serralada del País Valencià, a cavall de les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l’Horta.
Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…
Yinshan
Serralada
Conjunt de muntanyes de la Mongòlia Interior (Xina), situades entre el desert de Gobi, al N, i la corba del Huang He, al S, que les separa del desert dels Ordos.
Comprèn, d’W a E, els monts Daqing Shan, Sheiten Ula, Wulashan i Langshan Els cims més alts de 2000 a 2500 m són al SE dels Daqing Shan
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
Bajan Char Uul
Serralada
Serralada de la República Popular de la Xina que constitueix la partició d’aigües entre les conques del Iang-Tsé i del Huang He.
La seva altitud depassa els 4 500 m
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq