Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
serralada d’Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Carpats
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est,…
Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…
Vosges
Serralada
Serralada de l’E de França, paral·lela a la riba esquerra del Rin, estesa al llarg de 250 km en direcció SW-NE, entre la vall de Saverne (al N), el pas de Belfort (al S), l’altiplà triàsic de la Lorena i els turons argilosos de les Faucilles (a l’W) i la plana alsaciana (a l’E).
Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha…