Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos…
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
Mecsek
Serralada
Serralada del sud d’Hongria, de 50 km de llargària i de 682 m d’altura màxima (Zengö).
Hi ha jaciments de carbó de pedra i d’urani Molt boscosa, hom hi conrea vinya al vessant meridional
Bakony
Serralada
Cadena muntanyosa d’Hongria, situada al N del llac Balaton.
Constitueix la part més externa dels Alps orientals, i el seu relleu, de poca altitutd, és aturonat i cobert de bosc La secció del nord forma les muntanyes de Pilis i Vértes, i la del sud els Bakony estrictes, que culminen a 713 m en el Köris-hegy L’aprofitament econòmic es basa en els dipòsits de bauxita i en les installacions hidroelèctriques i termoelèctriques Ajka