Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Funiu Shan
Serralada
Serralada de la Xina, al sheng de Henan.
Forma part dels últims contraforts tibetans és limitada al sud per la vall del riu Bai He L’altitud màxima és de 1 560
Daxue
Serralada
Muntanyes de la Xina que s’estenen de NW a SE al sheng de Sichuan, a l’oest de Chengdu.
Culminen al Gongga shan 7 556 m
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Jura
Serralada
Serralada d’uns 250 km que des del Roine va fins al Rin travessant el NW de Suïssa.
Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Žoṇgar Alatauj
Serralada
Serralada de l’oblast’ de Taldy-Kurgan (Kazakhstan), a la frontera amb la Xina.
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Tanglha
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia centromeridional, a la regió W de la Xina.
Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen