Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel plegament…
serralada d’Eslovènia

Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3…