Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Karawanken

El castell de Bled a l'hivern amb la serralada de Karawanken al darrera
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
monts de Zab
Serralada
Serralada d’Algèria, que clou pel S la plana oriental del Hodna.
Culmina al djebel Mimouna 1 313 m, i s’uneix a la serralada de l’Aurès per mitjà del djebel Metlili 1 495 m
Hindu Kush
Serralada
Serralada de l’Afganistan, que el travessa d’E a W en una longitud de 600 km.
S'uneix al Pamir i només és separada del Mustang Himàlaia pel pas de Baroghil 3 660 m El nucli, cristallí, és recobert per sediments cretacis i gresos i calcàries terciàries Culmina al Tirich Mir 7 750 m Als costats de l’alineació principal s’alcen potents serres, que disminueixen d’altitud cap a l’W, però els ports es mantenen entre els 3 500 i 4 000 m, la qual cosa dificulta la circulació
Alps de Transsilvània
Serralada
Serralada accidentada al S de Romania.
És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner