Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
caça
Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
becada
Caça
Disciplina de caça a mà consistent a capturar becades amb un gos ensinistrat especialment per a cobrar-les.
En competició, cada participant ha d’anar acompanyat d’un jutge durant tota la prova i disposa de deu cartutxos per a disparar
caça menor amb gos
Caça
Competició de caça consistent a capturar les peces, principalment perdius, amb l’ajut d’un gos convenientment ensinistrat que les fa saltar perquè el caçador, que va acompanyat per un àrbitre durant tota la prova, pugui abatre-les d’un tret.
A Catalunya es disputen campionats territorials i autonòmics, els darrers organitzats per la Federació Catalana de Caça des del 2003, en categoria masculina, i des del 2009, en la femenina
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…