Resultats de la cerca
Es mostren 3860 resultats
Santorí
Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
Santa Pau
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Borriana (Plana Baixa), a l’E de la ciutat.
Sant’Antioco
Illa
Illa de la Mediterrània, al SW de Sardenya.
Hi està unida per una llenca de terra de 5 km formada per sediments marins Hi ha quatre poblacions, Sant'Antioco, Cussorgia, Cannai i Calasetta Conreu de la vinya i pesca
Safragell
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Sado
Illa
Illa de la mar del Japó, situada davant la costa NW de l’illa de Honshū.
Conreus d’arròs i blat Pesca i ramaderia Mines d’or i argent El centre principal és Aikawa
Saaremaa
Vista de Saaremaa
Oficina de Turisme d’Estònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, davant del golf de Riga, pertanyent a Estònia.
La capital és Kingisepp
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rügen
Illa
Illa de la mar Bàltica, Alemanya, pertanyent al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
La capital és Bergen Un terraplè la uneix al Stralsund Hom hi viu principalment de la pesca
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors