Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
Santorí
Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
Sant’Antioco
Illa
Illa de la Mediterrània, al SW de Sardenya.
Hi està unida per una llenca de terra de 5 km formada per sediments marins Hi ha quatre poblacions, Sant'Antioco, Cussorgia, Cannai i Calasetta Conreu de la vinya i pesca
Rodes
Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment
estret del Príncep Gustau Adolf
Estret marí
Braç de mar d’uns 320 km de llargada i de 96 km d’amplada, a l’E de l’Àrtic, entre l’arxipèlag de Parry (al S), l’illa Ellef Ringnes (a l’E) i la de Borden (a l’W).
Samsø
Illa
Illa danesa al S del Kattegat, davant el Gran Belt.
La població més important és Tranebjerg Centre estival
Saint Croix
Illa
L’illa més gran de l’arxipèlag de les Verges nord-americanes, al Carib.
Descoberta per Colom 1493, fou ocupada 1650 pels francesos més tard esdevingué danesa 1733 i finalment fou adquirida pels EUA 1917
Ré
Illa
Illa de l’Atlàntic, al departament francès de Charente Marítim, a l’W de La Rochelle, que formà part de l’antiga província d’Aunis.
A l’edat mitjana pertangué a Aquitània i fou anglesa del 1154 al 1242
Gerveur
Illa
Illa de Bretanya, al departament francès de Morbihan.
Molt plana, amb una altitud màxima de 71 m, la principal activitat és l’agricultura cereals També destaca el turisme d’estiu La capital és Ar Palez 2 389 h 1982
Dardanels
Estret marí
Estret entre Europa i Àsia que uneix la mar Egea amb la de Màrmara.
S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats importants, com…