Resultats de la cerca

Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels…

Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943

Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al s XVII, que es construí la nova església parroquial a l’emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta

Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels s XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana