Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Tobago
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, a les Petites Antilles, situada 32 km al NE de Trinitat, amb la qual forma l’estat de Trinitat i Tobago.
La capital és Scarborough Té una longitud de 40 km i 12 d’amplada màxima D’origen volcànic, la part nord és muntanyosa, amb la màxima altitud a 572 m El clima és equatorial, amb una pluviositat anual de 1 527 mm, i hiverns sotmesos a l’amenaça dels ciclons Produeix cacau, cafè, canya de sucre i tabac
Tenerife

Vista d'una platja de la illa de Tenerife, amb el Teide al fons
© CIC-Moià
Illa
Illa de les Canàries, la més gran de l’arxipèlag.
La ciutat principal és Santa Cruz de Tenerife El massís volcànic del Teide, que culmina a 3718 m, i la Cordillera Dorsal ocupen la part central de l’illa i la divideixen en dos vessants, el N i el S El clima és de tipus tropical temperat per la influència marítima, amb escasses precipitacions Hi ha agricultura de regadiu plàtans, tomàquets i pesca Centre turístic, destaca per la seva bellesa paisatgística la vall de la Orotava
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic 1985 Els…
Trinidad
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, a les Petites Antilles, situada a uns 15 km de Veneçuela, al NE, de la qual la separa el golf de Paria.
Juntament amb l’illa de Tobago forma l’estat de Trinidad i Tobago És recorreguda al N per una serralada que s’estén en direcció E-W, parallela a la costa, alta i rocallosa, que culmina a l’Aripe 940 m i que és coberta de bosc dens La part centromeridional és formada per una plana interrompuda per turons coberts de bosc, i les costes són baixes i pantanoses El clima és equatorial, amb temperatures suavitzades per la influència marítima mitjana de 27,4° C, i amb pluges de juny a desembre 1758 mm anuals a la part occidental i 2451 mm a l’oriental És densament poblada 211,4 h/km 2 1980, i hi ha…
penyal d’Alhucemas
Illa
Illot de sobirania espanyola, a la badia d’Alhucemas (o d’Al-Hoceima), a 2 km de la costa marroquina.
Alegranza
Illa
Illa d’origen volcànic de la província de Las Palmas, Canàries (12 km 2
), situada al N de Lanzarote.
Les costes són abruptes hi ha un far
Alborán
Illa
Illot volcànic de la Mediterrània de costes amb penya-segats rogencs, situat entre Adra (Almeria) i el cap Tres Forcas (Marroc).
És l’elevació màxima d’una dorsal submarina de direcció EW L’illa serveix d’estació d’enllaç del cable submarí que uneix Melilla i Almeria
Fuerteventura
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, al SW de Lanzarote, de la qual és separada per l’estret de La Bocayna.
Al S, l’antiga illa de Jandía, avui unida per l’istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dóna l’aspecte allargat que presenta Fuerteventura D’origen volcànic, ofereix un relleu muntanyós, bé que sigui d’escassa altitud Jandía, 802 m Les roques volcàniques i les cendres ocupen la major part de l’illa, per la qual cosa, a part el clima, extremament àrid, és molt pobra i improductiva La seva pobresa es manifesta també en l’escassa població Puerto del Rosario, centre d’enllaç amb les altres illes, n'és el nucli principal 19 030 h 1996 Una agricultura molt pobra és la principal…
illa dels Faisans
Illa
Illot situat a la desembocadura del riu Bidasoa, al País Basc.
Fou escenari de contactes i de transaccions polítiques entre les monarquies francesa i castellana, especialment en el tractat dels Pirineus 1659