Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
illa Plana
Illa
Antiga illa d’Eivissa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal.
Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa
les Pitiüses
© Fototeca.cat
Illa
Grup d’illes al SW de les antigues Balears i a l’E de la regió del cap de la Nau (País Valencià).
Comprèn les illes d'Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l' illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…
ses Margalides
Illa
Dues petites illes properes a la costa de Corona (Eivissa): la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l’altra és minúscula.
illes Negres
Illa
Grup de dos illots del municipi de Sant Josep de sa Talaia entre les costes d’Eivissa i Formentera, a ponent de l’illa dels Penjats.
illa Murada
Illa
Illa (23 m alt.) de poca extensió, prop de la punta de sa Creu, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa).
Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera