Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Wake

L’illa Wake des de l’Estació Espacial Internacional
NASA
Illa
Illa de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, situada al N de les Marshall.
És un atol dependent dels Estats Units, i una escala aèria
São Vicente
Illa
Illa de l’arxipèlag del Cap Verd.
És muntanyosa i pobra, i la població es concentra a Porto Grande, escala dels transatlàntics, i a Mindelo
Macquari
Illa
Illa del Pacífic meridional, uns 1 500 km al SE de l’illa de Tasmània, Austràlia.
Descoberta el 1810, des del 1948 és una estació meteorològica de la zona subàrtica i un punt d’escala Port Mawson dels vaixells que fan les rutes de l’Antàrtida Centre de recerques geològiques, fou declarada parc nacional el 1933
Hierro
Illa
Illa de les Canàries, la més occidental de l’arxipèlag.
La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …
Corfú

Vista de la illa de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…
Bougainville
Illa
Regió autònoma de Papua Nova Guinea, a l’arxipèlag de les illes Salomó.
És constituïda per les illes de Bougainville , amb prop del 95% de l’àrea total de la regió, Buka i altres illes menors L’economia es basa en l’agricultura i el mineral de coure La població més important és Arawa, bé que la capital administrativa és a Buka L’illa principal rebé el nom de l’explorador francès Louis-Antoine de Bougainville, que la descobrí el 1768 Del 1975 al 1997 el conjunt d’illes reberen el nom de North Solomons Pel tractat angloalemany del 1899 passà al control alemany, i el 1920 fou posada sota l’administració d’Austràlia Pel gener del 1942 fou ocupada pels japonesos fins…
Creta

El palau de Cnossos, a Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
Nauru

Vista aèria de l’illa de Nauru
Illa
Estat
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 40 km al S de l’equador i 300 km a l’W de Kiribati; no hi ha cap capital oficial, però la ciutat seu del govern és Yaren.
La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’aquests dipòsits és…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…