Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Viti Levu
Illa
Una de les illes Fiji, la més gran de l’arxipèlag.
L’altitud màxima és el cim Victoria 1 324 m Produeix canya de sucre, cotó i cocos El centre principal és Suva, capital de l’arxipèlag Té aeroport
São Miguel
São Miguel vist des del satèl·lit Copernicus Sentinel-2A
Agència Espacial Europea (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Açores, la més gran de l’arxipèlag.
És muntanyosa i el cim més alt és Pico da Vara 1 088 m, a l’extrem oriental El centre principal és Ponta Delgada, capital de tot l’arxipèlag Altres nuclis són Vila Franca do Campo i Ribeira Grande
Faial
Illa
Illa del grup central de les Açores, separada de l’illa de Pico pel canal del seu nom.
La capital és Horta És d’origen volcànic, com la resta de l’arxipèlag, i presenta una forma quasi circular al centre hi ha el cim de Caldeira 1 021 m, que té un cràter de 2 km de diàmetre Produeix cereals, moniatos, vi i fruita S'hi destaca la pesca
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Mont-Saint-Michel
L’abadia de Saint Michel, entre la Normandia i la Bretanya
© B. Llebaria
Illa
Illot granític, entre les costes de Normandia i Bretanya, França, unit al litoral per un dic de 2 km, construït el 1879, que resta cobert durant la marea alta.
Antic lloc de pelegrinatge, originat en la creença d’una aparició de l’arcàngel sant Miquel, el cim 50 m és coronat per l’abadia homònima L’església, amb nau i transsepte romànics, té el cor de gòtic flamíger 1450-1521 El monestir, amb un claustre del s XIII, és un exemple típic de gòtic normand La població 150 h 1982, adossada als vessants s i E, és formada per una sola via de cases dels s XV i XVI i és encerclada de muralles
Hierro
Illa
Illa de les Canàries, la més occidental de l’arxipèlag.
La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …
Santorí
Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
la Reunió
Illa
Territori no independent
Illa de les Mascarenyes, a l’oceà Índic, que constitueix un departament d’ultramar de la república francesa.
La capital és Saint-Denis 141000 h est 2009 És una illa d’origen volcànic i té el cim més alt al Piton des Neiges 3069 m El 70% de la població és descendent d’africans immigrats i el 30% restant d’europeus El 22% del territori és dedicat a l’agricultura, sobretot canya de sucre i vainilla Exporta sucre, oli i rom Descoberta el 1513 pel portuguès Pedro de Mascarenhas, l’illa era deshabitada Durant molts anys serví de port al comerç entre Lisboa i l’Índic, i el 1662 la Companyia Francesa de les Índies Orientals ocupà l’illa i la colonitzà des de Madagascar amb el nom d’illa Borbó…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Mallorca
Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416 km de costa La geografia El clima…