Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Vajgač
Illa
Illa de l’oceà glacial Àrtic, entre la mar de Barentsz i la de Kara, que pertany a l’okrug autònom dels Neutsians, dins Rússia.
És habitada per samoiedes, que es dediquen a la ramaderia de rens i a la caça
Nova Bretanya
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, muntanyosa i volcànica, de clima equatorial.
La ciutat més important és Rabaul Producció de copra i de cacau És habitada pels bainings baining i altres melanesis
Streymoy
Illa
La més gran de les illes Fèroe, al NW de l’arxipèlag.
Solament habitada a la regió costanera, és la seu de la capital de l’arxipèlag, Torshavn 14 443 h 1983
Samar
Illa
Illa de les Filipines, la tercera en extensió, al cantó de llevant de l’arxipèlag i separada de l’illa de Leyte per l’estret de San Juanico.
La capital és Catbalogan 84 180 h 2000 És poc habitada a causa de la seva accidentada topografia Administrativament forma part de la regió de Visayas Oriental
Las Chafarinas
Illa
Grup d’illes volcàniques (Congreso, Isabel II i Rey) de sobirania espanyola, a la costa mediterrània del Magrib, prop de la desembocadura del uadi Moulouya (0,75 km2).
L’única illa habitada és la d’Isabel II A l’illa del Rey hi ha una estació de cables submarins Foren ocupades pel general Serrano el 1848
Wrangel
Illa
Illa de l’oceà Artic, davant la costa NE de Sibèria, entre la mar de Sibèria oriental i la mar dels Txuktxis.
Porta el nom del seu descobridor, FP Wrangel 1823, reconeguda posteriorment 1881 com a illa per De Long Possessió de Rússia des del 1924, és habitada per txuktxis
Vis
Illa
Illa de l’Adriàtica, que pertany a Croàcia.
Habitada originàriament per illiris, fou després, successivament, possessió romana, bizantina, veneciana i austríaca fins el 1918 El 1866 l’almirall austríac Tegetthoff hi vencé la flota italiana Actualment hi té una gran importància el turisme
Samotràcia
La Victòria de Samotràcia (segles III-II aC), escultura trobada el 1863 a l’illa grega del mateix nom (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de…
Lemnos
Illa
Illa grega de la mar Egea.
Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània