Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
Mljet
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Adriàtica, pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Té un parc nacional 3,1 km 2 i un monestir benedictí del s XIII, transformat en hotel
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment
Noirmoutier
Illa
Illa de l’Atlàntic, situada davant la Vendée, a l’actual País del Loira, França.
La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al s X
Reichenau
Illa
Illa del llac de Constança, unida per un terraplè amb la terra ferma.
Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell s VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell s XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als s X i XI
Mont-Saint-Michel
© B. Llebaria
Illa
Illot granític, entre les costes de Normandia i Bretanya, França, unit al litoral per un dic de 2 km, construït el 1879, que resta cobert durant la marea alta.
Antic lloc de pelegrinatge, originat en la creença d’una aparició de l’arcàngel sant Miquel, el cim 50 m és coronat per l’abadia homònima L’església, amb nau i transsepte romànics, té el cor de gòtic flamíger 1450-1521 El monestir, amb un claustre del s XIII, és un exemple típic de gòtic normand La població 150 h 1982, adossada als vessants s i E, és formada per una sola via de cases dels s XV i XVI i és encerclada de muralles
Tinos
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea, entre Andros i Míkonos.
En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge
Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…