Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Gràcia CEG Inicià la seva activitat excursionista a la dècada de 1960 amb sortides i escalades per les muntanyes properes a Barcelona i el Pirineu Oriental Durant els anys setanta consolidà la seva activitat i amb els anys ascendí els principals cims dels Pirineus i dels Alps Participà en expedicions a Grenlàndia Esquimo, 1985 i Alaska McKinley, 1995 El 1990 formà part del comitè organitzador de la final del Campionat del Món d’escalada esportiva a Barcelona Fou president de la Federació d’Entitats…

Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de Beseit, el…

Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en roca mitjançant cursos de…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els        1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…