Resultats de la cerca

Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat

Amb els anys adoptà els títols de T sport profesional o Sport profesional Publicà un noticiari d’actualitat adreçat al mercat esportiu titulat Avance Sport o Tu-risport avance

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos

Inicialment prengué el títol de Difusión Sport Conté informació sobre fires esportives, novetats de roba i calçat esportiu, i articles de tècnica i economia del sector El 1989 adoptà el nom actual El 1993 inicià una nova etapa i diversificà el producte amb l’edició d’una “gaceta”, de la qual se’n publiquen 15 números l’any Des del 2010 té una edició digital

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

Fundat el 1929, tingué diversos noms Casal Popular de Cultura, Casal Catòlic Cultural, fins que l’any 2000 adoptà la denominació actual El 1931 adquirí uns terrenys per a construir unes pistes esportives per a la pràctica del tennis i del bàsquet, que el 1974 convertí en pavelló poliesportiu Del casal han sortit altres entitats que han fomentat l’esport com el Club d’Esquí i la Secció d’Amics de la Muntanya

No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números

Fou el portaveu de la Federació Catalana d’Esquí i en algunes ocasions adoptà el nom de Catalunya Esquí Tingué dues edicions durant la temporada d’hivern informava de les activitats de les estacions d’esports d’hivern del Pirineu català, i als mesos d’estiu tractava sobre l’esquí nàutic i la motonàutica Era escrita en castellà El director de les dues edicions fou JM Armengou A partir de la temporada 1969-70 esdevingué un suplement d’hivern de la revista Cordada , que poc després l’absorbí