Resultats de la cerca

Prengué el nom de la geganta petita de Reus, la Vitxeta Incloïa articles d’humor en general i de sàtira esportiva Tingué una vida efímera

Dedicada a la promoció dels esports, incloïa articles d’opinió i notes tècniques i d’informació esportiva Feia la crònica dels partits de futbol de la setmana, de Barcelona i Catalunya especialment També publicava notícies esportives d’Espanya i d’Europa Tot i que pocs articles van signats, hi ha la signatura de Josep A Trabal Tingué un vida efímera

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Tractava tots els esports De periodicitat setmanal, sortia cada dijous Se’n publicaren deu números El darrer número n’anuncià el canvi d’orientació Es pretenia editar una revista illustrada d’esports a l’estil de la revista francesa La Vie au Grand Air Absorbida per la revista El Cardo, de Madrid, esdevingué Arte y Sport

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot

El 1931 fou un dels fundadors del Cornellà Rugby Club, entitat que presidí entre l’agost del 1956 i el 1958 Fou també àrbitre internacional Durant el seu mandat com a president, el club celebrà el seu 25è aniversari i es creà un segon equip

Participà en la fundació del Club Esportiu Europa, del qual fou el primer president 1907-11, i propicià l’adquisició –en règim de lloguer– d’un terreny de joc estable per a l’equip de l’entitat També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol 1912-13