Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de l’Escola d’Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, de la qual exercí de director general Formà part del Fòrum d’Esports de la Unió Europea i participà en la fundació de la Confederació Europea d’Esport i Salut, la qual presidí 1995-2003 Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2004-06 des d’on, entre altres coses, impulsà les seleccions catalanes Rebé la medalla d’or de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009

Treballà en el diari Dicen 1974 i dirigí les publicacions esportives humorístiques Once 1965-68 i Barrabás 1984

Format en dibuix i pintura al Taller d’Art d’Isidre Vicens La seva obra es caracteritza per la presència d’enormes figures robustes, però alhora dinàmiques Ha fet representacions d’activitats esportives, com per exemple l’obra El tennista , exposada al Museu Olímpic de Lausana

Soci del Club Tennis Lleida des de la dècada de 1960, formà part de la junta directiva 1980-96 i presidí l’entitat 2000-10 Ha estat membre del Senat del Tennis Català i de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé el premi al millor directiu d’entitats esportives 2009

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Ha collaborat en diversos mitjans i té una extensa obra, en què destaquen Barça El millor any de la nostra vida 2009 Manresa, la ciutat del bàsquet 2007 El cas Di Stéfano amb XG Luque, 2006 El Barça en guerra 1936-1939 amb JM Solé, 2006 i Anem fent camí 25 anys de seleccions esportives catalanes 1976-2002 2003

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

S’especialitzà en gestió d’organitzacions esportives Ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya i l’ESERP Business School Publicà, entre d’altres, Manual práctico de financiación para entidades deportivas 2004, Business & Fitness El negocio de los centros deportivos 2011 i La fidelización en los centros deportivos Diferénciate Cuida a tus clientes 2013

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Practicà l’atletisme i l’excursionisme i, posteriorment, el ciclisme com a veterà Fou collaborador habitual de proves esportives a Vilassar de Mar Fundà i presidí la delegació local del Club Excursionista Pirenaic, que posteriorment esdevingué el Centre Excursionista de Vilassar de Mar També presidí el Club Ciclista Vilassar de Mar En el seu record s´organitza una cursa anual per a veterans denominada Memorial Andreu Domènech i Pujol