Resultats de la cerca

És metge de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i responsable de la Secció de Ciències de l’Esport de la mateixa secretaria des de l’any 1998, cap dels serveis mèdics del CN Sabadell des del 1982, metge de la secció d’handbol del FC Barcelona des del 1993 i de la selecció espanyola d’handbol des del 2009 És membre de la Comisión Antidopaje del Consejo Superior de Deportes des del 1997, i coordinador general de la Comissió Antidopatge de Catalunya des de l’any 2002 Dirigí la revista Apunts Medicina de l’esport 1998-2005

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans

Començà en mitjans locals i en premsa escrita com Solidaridad Nacional i El Correo Catalán Posteriorment treballà a la redacció de Mundo Deportivo 1981-96, on arribà a ser redactor en cap de la secció de futbol A partir del 1996 exercí de sotsdirector del diari As i de responsable de la delegació a Catalunya, fins el 2010, fent cròniques del Real Madrid i de l’Espanyol El 2011 passà al diari Marca En ràdio fou comentarista a Onda Cero 1991-93 i a Cadena SER, en els programes El Larguero i Carrusel Deportivo , respectivament El 2010 passà a la cadena COPE, per formar part del programa Tiempo…

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Com a esportista es dedicà al rem, competint principalment amb el Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, sobretot durant els anys cinquanta Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1975-78 amb el president Agustí Montal, càrrec des del qual fomentà la retransmissió dels primers partits de futbol en català Fou un dels organitzadors del partit Catalunya-Rússia 1976, i multat perquè s’hi va interpretar la Santa Espina Presidí el RCMB 1980-84 i la Federació Catalana de Rem