Resultats de la cerca

Fill del fotoperiodista esportiu Francesc Alguersuari, s’inicià en la fotografia esportiva treballant en revistes i diaris com Mundo Deportivo i El Noticiero Universal El 1975 fundà, juntament amb el seu germà Jaume, la revista Solo Moto També fou fotògraf de la revista esportiva Match i collaborà en altres publicacions, com Guerin Sportivo , Don Balón , Once , Champion , El Periódico de Catalunya , Interviú , Mondia l, Geo i Primera Plana Treballà en La Vanguardia 1983-2007 El 1996, el Comitè Olímpic Internacional n’adquirí l’obra fotogràfica per al seu fons d’art de Lausana El seu fill…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i en medicina de l’educació física i de l’esport, fou membre del servei mèdic del Futbol Club Barcelona 1990-2006 i en fou el director mèdic entre el 2003 i el 2006 És membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i portaveu de la comissió mèdica de la Lliga de Futbol Professional Formà part del servei mèdic en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Format en dibuix i pintura al Taller d’Art d’Isidre Vicens La seva obra es caracteritza per la presència d’enormes figures robustes, però alhora dinàmiques Ha fet representacions d’activitats esportives, com per exemple l’obra El tennista , exposada al Museu Olímpic de Lausana

Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit

El 1972 va escriure el llibre Barça, Barça, Barça FC Barcelona, esport i ciutadania , estudi pioner en l’anàlisi històrica de la significació sociopolítica del Futbol Club Barcelona des dels seus orígens fins a la Guerra Civil

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola,  El Correo Catalán  i Ràdio Estel Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas 1968, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona 1963, l’Antena d’Or 2003 i amb la menció d’honor dels Premis de Ràdio Associació de…

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…

Llicenciat en enginyeria industrial i ciències de la informació Fou redactor en cap de Fórmula 1971-75 i el primer periodista de nacionalitat espanyola que ingressà a la International Racing Press Association 1973 Fou fundador i director de 4 tiempos , i collaborà en diverses publicacions especialitzades espanyoles i estrangeres Publicà Història de l’automobilisme a Catalunya 1990, 40 Años de historia del automovilismo en el Circuito de Montjuïc 2000 i RACC Cent anys de passió 1906-2006 2006

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…